Factor activador de plaquetes

Factor activador de plaquetes

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	523,364 Da
Estructura química
Fórmula química	C₂₆H₅₄NO₇P
SMILES canònic	Model 2D CCCCCCCCCCCCCCCCOCC(COP(=O)([O-])OCC[N+](C)(C)C)OC(=O)C
SMILES isomèric	CCCCCCCCCCCCCCCCOC[C@H](COP(=O)([O-])OCC[N+](C)(C)C)OC(=O)C
Identificador InChI	Model 3D

El factor activador de plaquetes (en l'anglès Platelet activating factor i també conegut com a PAF, o AGEPC) és un fosfolípid inusual i anàleg de la fosfatidilcolina amb caràcter activador i mediador de moltes funcions que indueixen l'agregació plaquetària alliberada per basòfils estimulats per la immunoglobulina E.

S'ha vist que es forma en diversos tipus cel·lulars com ara els neutròfils, eosinòfils, macròfags, mastòcits i també a les cèl·lules de l'endoteli vascular davant certes situacions químiques o immunològiques.

Té un paper important en la patogènesis de l'anafilaxi i la inflamació, a més de ser un modificador de la permeabilitat vascular i induir la hipotensió.

La producció de factor activador de plaquetes la podem trobar en les regions fòssils de protozous (exemplar més antic), llevats, plantes (es desconeix la funció), bacteris i mamífers. En el fong Penicillium chrysogenum la proteïna PAF té un caràcter antifúngic i inhibeix el creixement de molts tipus de fongs filamentosos.